Hola a tots. Noves qüestions sobre la crisi. Petit recordatori: voldria fer servir aquests texts per una de les presentacions del taller de l’actor en desequilibri.
Gràcies per la vostra participació.
Hem vist com les mesures econòmiques del govern espanyol han estat condicionades des de poders exteriors a l’estat.
-Penseu que pel govern era impossible prendre altres decisions?
-Si la vostra resposta és sí, penseu que en la democràcia actual el poble és sobirà?
7 comentaris:
No, el poble no és sobirà. Els successors dels dèspotes de l'edat mitjana han trobat la manera de disfressar la dictadura. Només es pot triar entre negre o negre, dreta o més dreta. Sabem cert que si no agrada Zapatero només te opcions Rajoy. Fan veure que són forces oposades però bé que s'entenen quan els convé. Mira el pais Basc. Per apujar-se el sou voten tots a una.
Dictadura disfressada de democràcia.
Podem triar el menú però les opcions són:
Pollastre amb patates
Pollastre rostit
Pollastre a la planxa
Si ets vegetarià o no t'agrada el pollastre ets un antisistema antidemòcrata.
Si no et va bé mala sort, la majoria vol pollastre, i crec que el pollastre està enverinat.
Damià.
Gràcies per les teves intervencions Damià.
Ens parles d’una “dictadura disfressada de democràcia”,
Creus que davant aquesta situació és possible una resposta de la part del ciutadà?
Si sí, quin tipus de resposta.
O si no, creus que la única solució és donar la batalla per perduda i aïllar-se?
Ai! M'agrada perquè toques el que cou Joan.
Doncs mirau,crec que d'aquesta situació no se'n sortirà mentre visquem fotuts i contents. Dins aquest estat de "benestar", tinguem pa, doblers per un cotxe, una nevera, jo crec que a la gent pensa, que la facin els altres al revolució. Ningú no ho vol creure que és una dictadura disfressada.
Resposta eficaç no n'hi ha. Els grans canvis es produeixen amb sang, per tant, haurem d'esperar estar tant fotuts que calgui una segona revolució Francesa i aixi i tot no hi veig sortida. Perquè jo no vull donar la vida per ningú, i vosaltres? Potser val més donar la batalla per perduda i mirar de viure tranquil que la vida és curta i mentre tenguem pa...
Damià.
Dius que acceptam aquesta situació a causa que vivim en un situació de benestar i que haurem d’esperar estar fotuts perquè es produeixen grans canvis. Actualment hi ha molt d’habitants del planeta, com en Africa subsahariana, que estan realment fotuts, creus que aquests “grans canvis” vindran d’aquests llocs?
Creus que els grans canvis polítics només es poden fer amb “sang”?
Creus que els canvis petits (com els microcrèdits, entre altres) no serveixen per res?
Es pot viure tranquil, un cop donada la batalla per perduda, i al mateix ser conscient dels sofriments que pateixen altra gent?
Els paisos del primer món ja es preocupen de que en el tercer món hi hagi mandataris favorables als seus interessos, que es preocupin més de comprar armes, i que es matin entre ells, que de acabar amb la fam i la injustícia dels seus pobles. Pobles per altre part democràtics, però corruptes, altre vegada dictadures disfressades (torn a l'exemple del pollastre).
Per altra part,entenc el que dius, i conec de primera mà la tasca de veterinaris sense fronteres, i de missioners que la darrera cosa que els preocupa quan són allà es predicar l'evangeli, voluntaris entregats que renuncien a tot per ajudar als altres. Pens que la seva tasca és impagable, i com bé has dit dels microcrèdits són petites passes cap a un món millor.
Però l'enemic és massa gros.
Com potser que s'hagin tirat al fems 40 milions d'euros en vacunes de la grip a només a l'estat espanyol i després no hi hagi doblers per a les families espanyoles que ho passen puta?
I no, no es pot viure tranquil pensant en que, perquè nosaltres tinguem de tot, 3/4 parts del món han de viure amb menys d'un euro al dia.
Me dispers, me sap greu.
Damià.
Imaginem un petit Hotel amb 10 habitacions, a cada habitació hi viu una parella.
8 de les habitacions no tenen ni llum,ni aigua, ni gas, ni cobertura mèdica de cap tipus.
Les dues habitacions restants són a l'atic, i són un Hilton de 5 estrelles superiors.
Les parelles del pis inferior treballen en règim de semi esclavitut per les dues parelles de l'atic. Una gran porta blindada separa les dues categories (no sigui cosa que els pobres s'amotinin contra els rics)
En realitat el gas, l'aigua i la llum basten per tota la finca, però les parelles de dalt no la volen compartir per no perdre privilegis i seguir gaudint dels esclaus inferiors.
El metge passa cada dia i sempre ve carregat de medecines, però quan ha atès les parelles de l'atic, consent llençar les medecines a la brossa abans que preguntar si algú del pis inferior no es troba bé.
Les parelles de dalt, per questions d'higiene canvien tots els mobles cada setmana. Els mobles vells els llencen. Al pis de baix no tenen mobles, ni llit ni res.
Tot i així els habitants de l'atic fan regals al pis inferior.
Cola de contacte per ensumar quan tinguin fred.
Alcohol per beure.
Tabac
Drogues
Armes per quan tinguin problemes entre ells.
Els habitants del pis inferior poden intentar ser feliços, però com que varen neixer al pis inferior no poden sortir de l'hotel, i si s'acosten a la porta que puja a l'atic un guardia armat els dispararà.
Els habitants de l'atic poden viatjar lliurement, i si un dia fins i tot els ve de gust devallar a emprenyar el pis inferior, la llei els serà favorable.
Damià.
Hi ha qualcú que pugui proposar una idea perquè tots puguem gaudir de l’àtic?
Hi ha qualcú que no estigui d’acord amb la metàfora d’aquest Hotel?
Publica un comentari a l'entrada